El Reial Decret que reforma el bo social que està preparant el Govern del PP queda molt lluny de la protecció que ofereix la Llei 24/2015 de Catalunya.

El govern del Partit Popular, amb el suport del Partit Socialista, està preparant un Reial Decret (RD) que planteja una reforma significativa del bo social. Si bé fa un pas endavant en el reconeixement de l’existència de consumidors vulnerables (obligació que Espanya desatenia des de 2009, marcada per Directives Europees), la seva definició dista molt de ser una reforma que doni resposta a les situacions de pobresa energètica que afecten avui dia a més d’un 11% de la població a l’Estat espanyol.

La definició de vulnerabilitat és totalment insuficient i la protecció contra els talls de subministrament és ínfima (i només si s’assegura el pagament de factures) adjunt quadre resum

L’esborrany planteja tres definicions de vulnerabilitat: consumidor vulnerable, consumidor vulnerable sever i consumidor vulnerable sever en risc d’exclusió social. Cadascuna d’aquestes categories tindrà un descompte que oscil·la entre el 25% i el 40% de la factura tenint en compte un límit d’energia en funció de la unitat familiar. La proposta modifica el bo social anterior en què el descompte era únicament del 25% i no incloïa criteris de renda.

El problema principal és que els criteris de renda que s’inclouen són molt baixos, deixant a moltes famílies fora de la seva protecció. A més, l’única protecció que recull el RD és bàsicament descomptes per pagar les factures, però la protecció contra els talls de subministrament només es contempla en el cas de consumidors vulnerables severs en risc d’exclusió social (amb una renda inferior a 399,38 € que com a màxim pot arribar a 1.065 € en el cas de famílies nombroses) sempre que la comunitat autònoma o l’ajuntament es comprometi a assumir el 50% de la factura (abans del descompte del Bo Social). Per tant, l’única protecció contra talls de subministrament s’associa a que Serveis Socials pagui factures. La pobresa energètica és una de les més silencioses per a les persones i famílies que la pateixen i dóna lloc a una important pèrdua de qualitat de vida. És evident que aquest nou RD no ha estat redactat amb la voluntat de donar resposta al problema dels talls de subministrament, donant un enfocament economicista que passa perquè l’Administració resolgui i assumeixi el pagament dels subministraments d’alguns dels més vulnerables a empreses, els beneficis de les quals són, inclús, ofensius.

D’altra banda, el nivell de renda fixat per impedir els talls resulta si més no incoherent en un país en què el risc de llindar de pobresa es situava al 2014 en 8.011 euros anuals. No solament això, sinó que a més és necessari que la comunitat autònoma o ajuntament corresponent tingui fons per pagar la meitat de la factura. No oblidem que a més, aquests consumidors en risc d’exclusió social han de ser seguits per Serveis Socials com a requisit; en els gairebé dos anys d’aplicació de la Llei 24/2015, a Catalunya ens trobem que més del 80% de les famílies en situació de possible tall no estaven registrades per Serveis Socials. El RD planteja que a elles sí que se’ls pugui tallar el subministrament.

Al final queda clar que el RD està protegint els interessos de les empreses de l’oligopoli que, en els poquíssims casos que no van a poder tallar, se’ls garanteix que almenys el 50% de la factura la assumirà Serveis Socials o la Comunitat Autònoma. Es reglamenta en forma de RD un transvasament constant de fons públics a empreses que, ja de per si, ostenten grans beneficis.

No s’inclou el principi de precaució

En la proposta s’inclou l’obligació de les comercialitzadores de comunicar electrònicament a un organisme designat per la Comunitat Autònoma el llistat de les persones amenaçades de tall de subministrament, però només és a títol informatiu i no assegura paralitzar el tall. Una mesura totalment insuficient, tenint en compte que podrien haver pres com a referència el principi de precaució de la Llei 24/2015 de Catalunya, pel qual les empreses no poden tallar el subministrament a ningú sense abans consultar a Serveis Socials sobre la situació de vulnerabilitat de la família. És a dir, l’Administració tindrà informació sobre qui està amenaçat per un tall de subministrament però no tindrà un mecanisme per paralitzar els talls.

El bo social no serà automàtic

El mecanisme per detectar aquests casos i paralitzar els talls és molt complex. A més, no només l’aplicació del bo social no és automàtica sinó que s’ha de renovar cada any, dificultant molt la seva aplicació i afegint burocràcia innecessària a les famílies.

No n’hi ha prou amb que la comercialitzadora tingui l’obligació de comunicar al consumidor sobre la possibilitat d’acollir-se al PVPC sinó que hauria de fer el canvi automàticament.

En canvi sí que serà automàtica la consulta que podran realitzar les comercialitzadores de referència per a comprovar, a la base de dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que siguin certs els requisits de vulnerabilitat. Per què la mateixa consulta no pot servir per aplicar el Bo Social? Un cop més l’Administració persegueix i criminalitza els més desfavorits, posant traves al que haurien de ser garanties.

Mecanisme de finançament segueix beneficiant a l’oligopoli

A priori podria semblar que amb aquest RD se li demana més aportació a les empreses subministradores però lamentablement la realitat no és així. Ja vam denunciar en el seu moment, quan es va aprovar el RDL que aquest esborrany desenvolupa, que el fet que només les comercialitzadores assumeixin el cost del bo social ens semblava un error. A més, és injust que els descomptes que assumeixen les comercialitzadores siguin segons nombre total de clients (comptant igual un client domèstic que un client industrial), en detriment d’un sistema que tingui en compte el volum de negoci, o el volum de kWh comercialitzats. Això beneficia a gran manera a les grans empreses de l’oligopoli, i dóna a les petites comercialitzadores una responsabilitat difícil d’assumir que les pot portar a la ruïna.

En definitiva, ens sembla lamentable que no s’hagi tingut en compte que a Catalunya hi ha la llei més garantista en matèria de pobresa energètica, no només de l’Estat, sinó de tota Europa. La Llei 24/2015 protegeix les famílies vulnerables dels talls de subministrament aplicant el principi de precaució i atenent a la realitat existent en matèria de risc de pobresa energètica. És una llei construïda des de i amb la ciutadania que podria servir d’inspiració i ampliar la seva protecció a la resta de l’Estat espanyol. És per això que estem promovent al costat de la PAH la Llei d’habitatge de la PAH, una proposta de llei presentada al Congrés dels diputats que legislaria en el seu 5è apartat en aquest sentit, garantint l’accés als subministraments bàsics, no només d’electricitat sinó també gas i aigua, assegurant l’accés a un habitatge digne.

No obstant això, aquesta reforma és un clar exemple d’una norma que s’està pensant de dalt a baix, des del poder polític i econòmic. Una llei que posa en dubte que l’objectiu del PP i del PSOE sigui garantir el benestar de la ciutadania. De nou s’estigmatitza la pobresa, s’estableixen límits de renda abusius i es legisla del costat de les empreses que controlen la distribució elèctrica a l’Estat.

El subministrament energètic és, per raons òbvies, indispensable per garantir unes condicions de vida dignes a les famílies. Aquesta proposta de RD nega, una vegada més, l’enfocament de drets i redunda en l’energia únicament com a bé econòmic que, lluny de satisfer les necessitats mínimes dels ciutadans, és tractada com a objecte de lucre. Protegeix, per tant, els interessos empresarials de les distribuïdores i fins i tot garanteix que les administracions es responsabilitzen de part de les factures, assegurant així els beneficis privats per sobre del benestar comú.

Consulta el RD complet aquí: 20170503_RD bono social