[Comunicat] El Suprem i les elèctriques donen l’esquena a la pobresa energètica

La sentència del Tribunal Suprem que ahir es va fer pública, anul·lant el bo social i obligant a indemnitzar a les elèctriques, no fa més que confirmar la connivència del poder polític i judicial amb l’oligopoli energètic. Des de la creació del bo social, les elèctriques de referència que formen UNESA (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP) no han deixat de posar pals a les rodes per a no ser elles qui el financin i per a què aquest sigui cada cop més restrictiu.

El bo social és un mecanisme creat l’1 de juliol del 2009 per, en teoria, protegir als consumidors anomenats vulnerables. Amb el bo social, s’aplica a la tarifa PVPC un 25% de descompte. S’hi poden acollir llars amb potència inferior als 3kW, famílies nombroses i persones que reben pensions mínimes i acrediten, dins la unitat familiar, tots els seus membres a l’atur. Però la mateixa CNMC comunicava l’any passat que només el 41,69% dels potencials beneficiaris s’hi acullen finalment. El nombre de persones beneficiàries del bo social de la tarifa elèctrica ha disminuït gairebé un 18% des que es va crear, mentre que la pobresa energètica no ha deixat d’augmentar, fet que indica que és una mesura ineficient per protegir als usuaris que la pateixen.

Pel que fa al finançament del bo social la disputa ve de lluny. El Reial Decret-Llei 6/2009 establia que el finançament d’aquest mecanisme fos assumit per algunes de les empreses titulars d’instal·lacions de generació, amb quotes d’aportació segons les quotes del mercat que abastava la seva activitat, però una sentència del Tribunal Suprem va declarar aquest criteri inaplicable. El bo va quedar, doncs, inclòs a la tarifa mitjançant els peatges d’accés, i les elèctriques han pressionat per a què així torni a ser.

El Reial Decret-Llei 9/2013 va fer que de nou fossin les companyies, concretament les matrius de les empreses integrades verticalment, les que haguessin d’assumir el seu cost, segons la quota de connexions a la xarxa de cadascuna. Des de llavors les 5 grans elèctriques han recorregut totes les ordres de pagament anuals que fixa la CNMC, a més del significatiu recurs presentat davant el Tribunal Suprem sobre el Reial Decret que fixava la metodologia per calcular el repartiment.

Finalment ahir, la sentència va fallar en favor de les elèctriques, implicant això que serà la ciutadania qui haurà de pagar de manera retroactiva el cost del bo social aplicat des del 2014, a raó de gairebé 200 milions d’euros per any. El bo social espanyol és dels menys garantistes a nivell de la UE i la sentència del Suprem representa una bufetada a la ciutadania, que veurà encara més incrementada la seva factura mensual. El bo social, doncs, deixa de ser social, si és que ho va ser en algun moment.

Des de l’APE, que a Catalunya hem aconseguit garantir el subministrament a les llars vulnerables amb les mesures d’emergència incloses a la Llei 24/2015, exigim acabar definitivament amb la pobresa energètica aplicant a tot l’Estat una veritable Tarifa Social adaptada a la situació econòmica de cada llar, que impliqui la garantia de subministrament a totes les famílies vulnerables. Que pugui ser oferta per totes les comercialitzadores, però que el cost d’aquesta sigui assumit per aquells actors que efectivament controlen el gran gruix del mercat, és a dir, l’oligopoli. Exigim, alhora, que hi hagi una detecció activa (o fins i tot d’ofici) dels casos que s’hi poden acollir, igual que es detecta de forma automàtica l’incompliment d’algun dels requisits per a les persones que se’n beneficien.

Els beneficis (multimilionaris) per a finançar aquesta Tarifa Social hi són, però manca una administració que deixi d’estar al servei de les grans elèctriques i les responsabilitzi d’una vegada per totes d’una situació fruit dels seus abusos.

Aliança contra la Pobresa Energètica
Ni set, ni fred, ni foscor!

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone

[Comunicado] El Supremo y las eléctricas dan la espalda a la pobreza energética

La sentencia del Tribunal Supremo que ayer se hizo pública, anulando el bono social y obligando a indemnizar a las eléctricas, no hace más que confirmar la connivencia del poder político y judicial con el oligopolio energético. Desde la creación del bono social, las eléctricas de referencia que forman UNESA (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo y EDP) no han dejado de poner impedimentos para no ser ellas quienes lo financien y para que este sea ​​cada vez más restrictivo.

El bono social es un mecanismo creado el 1 de julio de 2009 para, en teoría, proteger a los consumidores llamados vulnerables. Con el bono social, se aplica a la tarifa PVPC un 25% de descuento. A este se pueden acoger hogares con potencia inferior a 3kW, familias numerosas y personas que reciban pensiones mínimas y acrediten, dentro de la unidad familiar, que todos sus miembros están en paro. Pero la misma CNMC comunicaba el año pasado que solo el 41,69% de los potenciales beneficiarios se acogen finalmente. El número de personas beneficiarias del bono social de la tarifa eléctrica ha disminuido casi un 18% desde que se creó, mientras que la pobreza energética no ha dejado de aumentar, lo que indica que es una medida ineficiente para proteger a los usuarios que la sufren.

En cuanto a la financiación del bono social la disputa viene de lejos. El Real Decreto-Ley 6/2009 establecía que la financiación de este mecanismo fuera asumido por algunas de las empresas titulares de instalaciones de generación, con cuotas de aportación según las cuotas del mercado que abarcaba su actividad, pero una sentencia del Tribunal Supremo declaró este criterio inaplicable. El bono quedó, por consiguiente, incluido en la tarifa mediante los peajes de acceso, y las eléctricas han presionado para que así vuelva a ser.

El Real Decreto-Ley 9/2013 hizo que de nuevo fueran las compañías, concretamente las matrices de las empresas integradas verticalmente, las que tuviesen que asumir su coste, según la cuota de conexiones a la red de cada una. Desde entonces las 5 grandes eléctricas han recurrido todas las órdenes de pago anuales que fija la CNMC, además del significativo recurso presentado ante el Tribunal Supremo sobre el Real Decreto que fijaba la metodología para calcular el reparto.

Finalmente ayer, la sentencia falló a favor de las eléctricas, implicando esto que será la ciudadanía quien deberá pagar de manera retroactiva el coste del bono social aplicado desde 2014, a razón de casi 200 millones de euros por año. El bono social español es de los menos garantistas a nivel de la UE y la sentencia del Supremo representa una bofetada a la ciudadanía, que verá aún más incrementada su factura mensual. El bono social, pues, deja de ser social, si es que lo fue en algún momento.

Desde la APE, que en Cataluña hemos logrado garantizar el suministro a los hogares vulnerables con las medidas de emergencia incluidas en la Ley 24/2015, exigimos acabar definitivamente con la pobreza energética aplicando en todo el Estado una verdadera Tarifa Social adaptada a la situación económica de cada hogar, que implique la garantía de suministro a todas las familias vulnerables. Que pueda ser ofrecida por todas las comercializadoras, pero que el coste de esta sea asumido por aquellos actores que efectivamente controlan el grueso del mercado, es decir, el oligopolio. Exigimos, asimismo, que haya una detección activa (o incluso de oficio) de los casos que se pueden acoger, al igual que se detecta de forma automática el incumplimiento de alguno de los requisitos para las personas que se benefician.

Los beneficios (multimillonarios) para financiar esta Tarifa Social existen, pero falta una Administración que deje de estar al servicio de las grandes eléctricas y las responsabilice de una vez por todas de una situación fruto de sus abusos.

Alianza contra la Pobreza Energética
¡Ni sed, ni frío, ni oscuridad!

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone