“Reclamem un nou model energètic més democràtic, participat i basat en les energies renovables que garanteixi els drets energètics de la ciutadania”
- Més de 400 persones han participat en el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica que ha reunit més de 100 experts en pobresa energètica, nacionals i internacionals.
- Algunes conclusions del congrés: el preu alt de l’energia està comportant menys consum, la reducció d’altres necessitats bàsiques i l’endeutament de les famílies més vulnerables; és prioritari que les Administracions inverteixin recursos en la rehabilitació dels habitatges per a l’eficiència i l’estalvi energètic, i les energies renovables són una oportunitat per assegurar l’accés a l’energia.
- Més de 100 persones han portat les seves factures energètiques i d’aigua al Punt d’Assessorament Energètic que s’ha instal·lat durant el congrés.
Barcelona, 9 de novembre de 2018.
Més de 400 persones han participat en el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica, que s’ha celebrat durant dos dies a les Cotxeres de Sants a Barcelona i que ha comptat amb més de 100 experts en pobresa energètica.
En aquesta edició, el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica s’ha centrat en les causes que agreugen la pobresa energètica i en la situació actual dels drets energètics. Les principals causes són el preu de l’energia (en els últims 10 anys, les factures energètiques i de l’aigua s’han encarit un 40% de mitjana), la qualitat dels habitatges (més del 50% del parc d’habitatge a Espanya estan construïts sense criteris d’eficiència energètica) i la situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies (174.300 llars catalanes no tenen cap persona perceptora d’ingressos, segons dades d’EPA).
Avui ha tingut lloc la lectura de les principals conclusions del congrés que giren al voltant d’aquestes causes que agreugen la pobresa energètica i, entre les quals, destaca una reivindicació conjunta: la reclamació d’un nou model energètic més democràtic, participat i basat en les energies renovables que garanteixi els drets energètics de la ciutadania.
1) La situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies
- La pobresa energètica és pobresa i afecta totes les dimensions de la persona. És imprescindible desenvolupar i dissenyar polítiques d’abordatge que tinguin en compte aquesta visió multidisciplinària i que siguin integrals, tranversals i coordinades amb tots els actors implicats (Administracions, entitats socials i medi ambientals, societat civil, etc.).
- La pobresa energètica és un exemple clar que els efectes de la crisi encara són palpables per a una part de la població que encara en pateix les conseqüències, sobretot les persones més vulnerables.
- Es referma que les persones/llars més vulnerables energèticament són les llars monoparentals, la gent gran, les dones entre 50-65 anys, les persones nouvingudes i les que no tenen estudis secundaris.
- En el món rural, la vulnerabilitat energètica és més invisible amb les dificultats que això comporta per donar resposta a situacions que encara estan ocultes o són difoses.
- El cercle de la pobresa energètica: salaris baixos + atur –> pobresa energètica (habitatges precaris i impossibilitat de pagar les factures) inseguretat –> disminució de la salut física –> disminució de la salut mental.
2) El preu de l’energia
- Es constata que el preu de l’energia a Espanya és dels més cars a Europa.
- S’alerta que el preu alt està comportant, per una banda, menys consum perquè, per no deixar de pagar les factures, es redueixen altres despeses bàsiques (alimentació, roba, etc.), i, per una altra, un endeutament de les famílies en situació de vulnerabilitat.
- Necessitat d’afrontar la pobresa no amb mesures pal·liatives que s’han aplicat fins ara (bo social, pagament de factures, etc.) sinó mesures definitives que assegurin el dret a l’energia.
- La ‘Estrategia Nacional de Lucha contra la Pobreza Energética’ és una oportunitat per aplicar aquests canvis estructurals a llarg termini i aconseguir un canvi de model energètic més democràtic, basat en les energies renovables (aprofitar els avenços tecnològics per abaratir el preu i tenir accés a l’autoconsum) i participat per part d’una ciutadania apoderada energèticament. Destinar els recursos no al pagament de les factures sinó a projectes i iniciatives que informin i formin les persones en drets energètics.
3) La qualitat dels habitatges
- Cal avançar cap a mesures estructurals com la rehabilitació energètica. Es disposen de solucions de baix cost que poden facilitar la despesa inicial.
- Important implicar les Administracions Públiques perquè destinin recursos en la rehabilitació amb criteris d’eficiència i estalvi energètic o com a catalitzadores de la inversió privada.
- Actualment, els projectes de rehabilitació i implantació de les renovables encara són pocs i no inclouen la implicació de la ciutadania (procés en estat embrionari).
- Avís que la legislació actual convida a contaminar i ‘arracona’ les energies renovables.
Front comú per garantir els drets energètics
El 2n Congrés Català de Pobresa Energètica és una iniciativa conjunta del món municipal i de les entitats socials i medi ambientals per defensar i assegurar els drets energètics. L’organitzen l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Badalona, la Diputació de Barcelona, l’AMB, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, la Taula del Tercer Sector Social, l’Associació Ecoserveis i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
L’objectiu és millorar la prevenció i la gestió de la vulnerabilitat energètica i avançar en la recerca de solucions efectives, a curt i mitjà termini, reforçant les estratègies d’acció conjuntes des de l’àmbit local.
El congrés ha abordat la pobresa energètica i els drets energètics des de diversos àmbits: l’energia com a dret; gènere i pobresa energètica; estratègies per l’apoderament energètic; iniciatives que es porten a terme des del món local i el sector social per defensar el dret a l’energia i donar suport a les persones; protecció jurídica dels consumidors/es en situació de vulnerabilitat; els riscos associats a les llars vulnerables energèticament o les situacions de pobresa energètica que encara estan ocultes, entre altres continguts.
Com a novetat, durant els dos dies del congrés s’ha instal·lat un Punt d’Assessorament Energètic, obert a la ciutadania. Més de 100 persones han portat les seves factures per ser informades i assessorades per personal tècnic especialitzat en drets energètics.