Al llarg dels darrers dies hem anat realitzant una sèrie de comunicacions de cara a les pròximes eleccions municipals de 2019 a Barcelona. Concretament hem traslladat les nostres propostes per tal d’exigir una ciutat compromesa amb la #PobresaEnergèticaZero per a garantir els drets de la ciutadania i posteriorment hem analitzat els diferents programes electorals.

La primera de les propostes fa referència a l’apoderament energètic i a la nul·la voluntat de les empreses subministradores per donar a conèixer els seus drets a la ciutadania. Des de l’APE sabem que és necessari que l’Ajuntament de Barcelona supleixi aquest dèficit i treballi l’apoderament de les famílies. És necessari reforçar el servei municipal d’assessorament en dret als subministraments bàsics per atendre d’urgència davant talls per raó d’impagament, fer tràmits i formacions. A més, per tal d’arribar al conjunt de la població seran necessàries formacions, assessoraments i més campanyes de difusió.

La segona de les propostes se centra en la defensa de la Llei 24/2015 d’emergència habitacional i contra la pobresa energètica. La norma, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya al 2015 ha aturat més de 40.000 talls a tot el territori des de la seva entrada en vigor. Malgrat això, diversos actors, partits polítics i les pròpies empreses subministradores han tractat d’impedir el seu desplegament efectiu des dels inicis ignorant les més de 150.000 firmes i l’organització de la societat civil per garantir els drets de la ciutadania. Nosaltres, però, tenim clar que aquesta llei ofereix una major protecció a la població que la legislació estatal i per tant s’ha de defensar i aplicar amb contundència.
D’aquesta manera exigim que s’apliqui simultàneament la Llei 24/2015 i el Bo Social diferenciant clarament les seves finalitats:

• Si es tracta de talls de subministrament s’ha d’aplicar la 24/2015 i el seu principi de precaució i la protecció segons els barems de renda establerts per aquesta norma.
• En canvi, si es tracta de descomptes s’ha de recomanar a la ciutadania acollir-se al bo social a fi d’evitar l’increment del deute de famílies en situació de vulnerabilitat.

A més, és necessari que les administracions facin front comú per tal d’exigir la signatura de convenis amb les empreses subministradores per tal d’acabar amb el deute de les famílies, donant-les d’aquesta manera una segona oportunitat.És necessari també que l’Ajuntament denuncii públicament i sancioni els talls il·legals que les companyies fan a les famílies en situació de vulnerabilitat.

La tercera i última de les propostes fa referència a l’accés universal als subministraments en ocupacions en precari. Es tracta de famílies que no han tingut cap altre alternativa que ocupar un habitatge, en la majoria dels casos, d’un gran tenidor, i a les què no els és garantit aquest dret universal.

L’any passat l’AMB va aprovar un Decret en el que es regula la instal·lació de comptadors provisionals d’aigua per a aquelles famílies vulnerables que es troben en situació d’ocupació en precari però en el cas de l’electricitat i el gas la problemàtica segueix sense resoldre’s. Tot i que cap norma, estatal o autonòmica, contempla la necessitat d’un contracte de lloguer o una escriptura de l’habitatge, les companyies subministradores es neguen a efectuar l’alta. Aquesta situació força a les famílies a decidir entre viure sense electricitat en ple segle XXI o punxar el subministrament, amb els riscos associats per a elles i les seves veïnes.
Davant d’això exigim que des de l’Ajuntament es reconegui públicament el dret a l’accés universal a l’energia independentment de la situació habitacional de la família tal i com s’ha fet amb l’aigua. A més, cal que l’administració faci front comú per obligar a les empreses subministradores a posar comptadors socials per a les famílies que estan en situació d’ocupació en precari perquè hi ha vides en joc.

A banda de les tres propostes per acabar amb la pobresa energètica hem analitzat els programes dels diferents partits polítics de cara a les pròximes eleccions municipals, concretament de les candidatures que van tenir representació en les passades eleccions de 2015 a la ciutat de Barcelona.

Per fer-ho hem valorat les tres propostes que hem llançat durant aquests dies:

Defensa de la Llei 24/2015: ha de ser aplicada de forma completa i que des de l’Ajuntament es sancioni a les empreses subministradores que la incompleixin en qualsevol terme.
Apoderament energètic: És imprescindible reforçar i ampliar el servei municipal
d’assessorament energètic perquè sigui capaç d’arribar a totes les habitants de la ciutat.
Accés universal als subministraments: És imprescindible garantir que les families que es troben en situació d’ocupació en precari, mentre la seva situació habitacional no es regularitzi tinguin accés a als subministraments bàsics.

I hem afegit un anàlisis dels programes tenint en compte temes més transversals com:

Enfocament de drets: per tal de poder plantejar mesures valentes que lluitin contra la pobresa energètica des de l’arrel.
Transversalitat de gènere: el gènere és un factor de risc en la pobresa energètica i cal tenir-lo en compte en les polítiques públiques que es desenvolupin en matèria de vulnerabilitat energètica.
Transició energètica inclusiva: no podem pensar en una transició energètica sense tenir en compte a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i això ha d’estar reflectit en les mesures que es plantegin en aquest sentit.

El resultat d’aquest anàlisis ha estat aquesta infografía:

Des de l’APE tenim clar que l’energia ha de ser un dret de la ciutadania i guanyi qui guanyi a partir de les pròximes eleccions municipals estarem exigim que així sigui.

Volem una Barcelona amb #PobresaEnergèticaZero!