Una de les mesures estrella del Ministeri per a la Transició Energètica neix amb greus mancances i ho fia tot a un desenvolupament normatiu posterior

Barcelona, 9 d’abril de 2019

El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres l’anomenada Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024, un document de 177 pàgines que no suposa cap avenç des d’un punt de vista material en relació a l’actual situació. Amb les eleccions generals a tocar, sembla més una mesura de cara a la galeria que la voluntat real de concretar mecanismes efectius per pal·liar els efectes de la pobresa energètica a l’Estat espanyol.

Els orígens d’aquest pla es remunten al mes d’octubre de 2018, amb l’aprovació del Reial Decret-llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, norma en la qual s’establia l’obligació d’aprovar una estratègia d’abast estatal en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor. Fregant la data límit, la ministra Teresa Ribera feia públic en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 5 d’abril la publicació d’aquest document, que ja des del seu inici ha comptat amb un procés de participació limitadíssim. Partim com a punt de sortida del fet que es tracta d’un pla a cinc anys vista que es posa com a objectiu afrontar per primera vegada la problemàtica de la pobresa energètica i reduir-ne les xifres en un 25% com a mínim abans de 2025.

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), entenem que una iniciativa tan important com aquesta hauria d’haver estat debatuda àmpliament amb tots els col·lectius socials que dia rere dia defensem als carrers els drets bàsics de les famílies en situació de vulnerabilitat en relació als subministraments bàsics. En comptes d’això, fem palès que la nostra veu s’ha sentit només en una reunió amb el Secretari d’Estat d’Energia, José Domínguez Abascal, i el seu equip, i posteriorment a través de les al·legacions que vam realitzar al propi document de l’estratègia i que no han estat contestades, perdent així una oportunitat històrica de generar un espai de debat i treball ampli que comptés amb totes les veus de la societat civil organitzada.

Pel que fa al document en si mateix, i tal com vam avançar a les nostres al·legacions al mateix, l’Estratègia té un seguit de dèficits, dels quals n’enumerem els més importants a continuació:

• Per primer cop es defineix el concepte de pobresa energètica, però el Ministeri el considera simplement com una esfera més de la pobresa i l’exclusió social. En el concepte proposat es mencionen com a causes el nivell d’ingressos de la llar i la ineficiència energètica de l’habitatge, però sospitosament s’obvia la tercera de les causes de la problemàtica: el preu de l’energia.
  Des de l’APE seguim defensant la necessitat de posar el focus sobre les empreses que s’enriqueixen a partir de serveis bàsics per a la ciutadania, i, més concretament, sobre l’oligopoli energètic, que ha comptat amb innombrables privilegis al llarg de la seva història. Per contra, el document ministerial no fa cap referència a aquestes empreses, excepte en el cas de Naturgy, a la qual sorprenentment posa com a exemple de bona pràctica en matèria d’actuacions a curt termini, malgrat que segueix assetjant a famílies en situació de vulnerabilitat que tenen deutes amb la companyia i encara a dia d’avui no ha acceptat la seva responsabilitat en el cas de la Rosa de Reus a qui la companyia li va tallar el subministrament de manera il·legal.
• L’Estratègia Nacional fa un intent d’augmentar la protecció de les usuàries d’energia en cas d’impagament i restringir els supòsits de tall respecte l’escenari actual. Pel que fa a aquesta qüestió, planteja prohibir la interrupció del subministrament en episodis climatològics extrems, una mesura que sempre hem criticat, que ja es va intentar a Catalunya i va ser un absolut fracàs. Per altra banda, introdueix la possibilitat d’augmentar el termini abans del tall dels quatre als vuit mesos, mantenint una potència mínima durant aquest temps, que qualifica com a “consum mínim vital”. A aquesta mesura l’anomena “principi de precaució”, malgrat dista molt del grau de protecció de la Llei 24/2015, i al qual sempre ens hem referit quan hem pogut interactuar amb el Ministeri. No descansarem fins que s’aprovin mesures valentes que garanteixin el subministrament a tota la ciutadania, en especial a aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.
• Un cop més, es perd l’ocasió d’implicar el sector privat en la lluita contra la pobresa energètica, que és el que sempre hem reclamat des de l’APE. És imprescindible que aquells que mercadegen amb un bé bàsic i que tenen beneficis multimilionaris tinguin l’obligació de passar comptes amb la ciutadania i afrontar les despeses derivades de la vulnerabilitat energètica, que en gran part ells mateixos han provocat.

Com indica el titular d’aquest comunicat, l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica suposa un brindis al sol, ja que només representa una declaració d’intencions. És a dir, es proposen una sèrie de mesures, però totes elles es supediten a un posterior desenvolupament normatiu, que en el millor dels casos dependrà del partit que ocupi el Govern en la propera legislatura, i en el pitjor, de la correlació de forces al Congrés si es requereix un canvi legislatiu.

Per tot això, des de l’APE, malgrat celebrem que la pobresa energètica tingui per fi l’atenció necessària per part de les institucions estatals, veiem aquesta proposta com un acte de caràcter electoralista que no ha comptat amb la mínima participació ciutadana exigible. Ara més que mai, reclamem un espai de treball que integri totes les entitats socials que treballem a favor dels drets de la ciutadania i que sigui més ambiciós que l’anomenada Mesa social de pobresa energètica, que no s’ha vist concretada.

Si voleu saber la nostra opinió en profunditat de les mesures anunciades, podeu accedir a les nostres al·legacions a través d’aquest enllaç.