Cinc blocs de la PAH a Vallecas i Arganda no disposen de comptadors ni contracte malgrat estar disposades a pagar per l’aigua – 40 persones no tenen accés a aigua corrent en dos d’aquests blocs. El Canal es va mostrar d’acord al desembre de 2017 a procedir a la regularització, i els veïns porten tres mesos esperant que l’entitat presenti la seva proposta de conveni. Empreses privades com Agbar (Aigües de Barcelona) ja apliquen convenis similars a Catalunya.

Col·lectius socials han presentat aquest matí a Madrid una proposta de conveni amb el Canal d’Isabel II per regularitzar el subministrament d’aigua -o portar aigua allà on no està instalada- en domicilis habitats per persones sense títol de propietat ni lloguer.

El conveni, que ja s’aplica en altres comunitats autònomes i municipis com Barcelona i Terrassa, dona també resposta a la necessitat immediata de 70 veïns i veïnes reallotjats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en quatre blocs a Vallecas, i que estan a l’espera que el propi Canal presenti un conveni per regularitzar la situació dels blocs amb subministrament i dotar d’aigua a 20 d’aquests habitatges (40 persones repartides en dos blocs i tres habitatges individuals) que no tenen subministrament d’aigua corrent. Així ho han anunciat representants de PAH Vallekas, Plataforma contra la Privatització del Canal d’Isabel II i Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en una roda de premsa conjunta.

El 12 de desembre de 2017, el Canal d’Isabel II es va mostrar d’acord en iniciar els tràmits per a la regularització del subministrament d’aigua en aquests i altres casos que els presentés la PAH, en una reunió dels representants de PAH Vallekas i PAH Arganda en la qual estaven presents Joan Zubizarreta i Lourdes Polo, respectivament director comercial i sotsdirectora comercial de l’entitat. L’acord implicava la instal·lació d’aigua i de comptadors sense necessitat del permís previ de la propietat. L’acord implicava la instal·lació d’aigua i de comptadors sense necessitat del permís previ de la propietat. Per a això, el Canal acordaria amb els ajuntaments implicats un conveni específic per atendre aquestes necessitats. Segons ha denunciat la PAH avui a la roda de premsa, tres mesos després d’aquest acord no hi ha avenços concrets i la proposta de conveni segueix sense arribar. “Davant la poca proactivitat del Canal, hem decidit fer el que fem sempre: fer la feina que les administracions no volen tirar endavant i proposar un model de conveni que podria solucionar demà mateix el problema. Si és un conveni el que falta, ja el tenen “, ha assenyalat Diego Sanz, portaveu de PAH Vallekas. La PAH ha sol·licitat una reunió a totes les instàncies implicades (els ajuntaments de Madrid i Arganda i el Canal d’Isabel II) per presentar-los la proposta de conveni, sense que fins al moment aquestes hagin respost. Es dona la circumstància que l’alcalde d’Arganda, Guillermo Hita (PSOE) és el president de la Federació de Municipis Madrilenys, la qual cosa fa “doblement necessària” la implicació activa d’Hita en la solució “per la seva condició d’alcalde d’una de les localitats afectades i de president de la institució que coordina i representa als municipis madrilenys”, segons ha assenyalat Sanz.

La proposta de conveni presentada pren com a model el que el Grup Agbar Suez ha signat amb diversos municipis de Catalunya, entre ells Barcelona i Terrassa, i que en municipis més petits com el Vendrell estan vigents des de finals de 2015. El conveni simplement estableix que amb un informe específic de Serveis Socials en el qual es reconegui la situació d’exclusió residencial de les persones que viuen a l’habitatge i la necessitat d’instal·lar un comptador d’aigua. Aquesta petició es trasllada a l’empresa d’aigües que procedeix a realitzar un contracte provisional fins que es regularitzi la situació amb l’habitatge.

“És cert que aquests convenis s’han aconseguit gràcies a la pressió ciutadana al carrer, és inacceptable que existint la solució que des de fa anys ja s’està aplicant en altres municipis de l’Estat espanyol, aquestes famílies estiguin vivint des de fa anys sense un dret tan bàsic com és l’aigua “, ha explicat Maria Campuzano, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

“El Canal ha de actualitzar un reglament de 1975 per poder donar resposta a aquest tipus de necessitats, però mentrestant no pot mirar a un altre costat i des d’avui ja té una proposta sobre la mesa per començar a treballar”, ha assenyalat Gonzalo Marín, de la Plataforma Contra la Privatització del Canal d’Isabel II. “A Madrid i en ple segle XXI hi ha persones que per traves administratives, més que per impossibilitat de pagar, no tienen acceso a aigua corrent, una necessitat bàsica i un dret humà reconegut per les Nacions Unides en la seva Assemblea General de juliol de 2010. El dret humà a l’aigua és legalment vinculant per als països com Espanya que van subscriure el Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals, de manera que les administracions públiques estan compromeses a respectar-lo, protegir-lo i complir-lo “.

“Totes les parts implicades, des de l’Ajuntament fins al Canal, passant per la propietat, tenen la documentació de totes les veïnes d’aquests blocs des de fa temps. Entenem que la instal·lació de comptadors hauria de començar demà mateix, perquè no podem esperar més”, ha assenyalat Laura López, de PAH Vallekas i veïna d’un dels blocs sense subministrament d’aigua. López ha detallat que en els blocs viuen menors d’edat, ancians i persones amb malalties cròniques. A això s’afegeix les dificultats de viure sense aigua, l’efecte en la salut física i mental han estat detallats per l’Organització Mundial de la Salut.

Blocs recuperats de l’Obra social de la PAH

Els habitatges afectats formen part de la campanya de l’Obra social de la PAH, amb la qual la Plataforma reallotja en edificis abandonats propietat de bancs i fons a llars afectats pels desnonaments. Tots ells han anat sent recuperats per la PAH en els darrers anys, des del més antic al carrer Serra de Llerena de Pont de Vallecas -recuperat al gener de 2012- fins al més recent al carrer Londres del municipi d’Arganda. Dels 5 blocs, 3 estan en converses amb la propietat per aconseguir lloguers socials. No obstant això, encara no s’ha signat cap lloguer social, tot i que en un cas -de nou, Serra de Llerena- les negociacions van començar fa ja més de tres anys i s’ha lliurat en diverses ocasions la documentació requerida per la propietat. A aquests blocs se sumen tres habitatges individuals, pertanyents a l’Agència d’Habitatge Social i localitzades en el municipi d’Arganda.

“Totes aquestes situacions estarien més que solucionades si el Congrés legislés per assegurar els lloguers socials, l’habitatge públic, els subministraments i la segona oportunitat per a milers de llars”, ha recordat Sanz, cosa a la qual es nega el Partit Popular amb el suport de Ciutadans. “Mentre el Congrés no legisli en el sentit presentat per la Llei de la PAH, seguirem portant les nostres propostes en tots els nivells, com avui hem fet amb aquesta proposta de conveni. I recorrerem a la desobediència civil i a l’acció directa si malgrat tot aquestes propostes no són escoltades “, ha conclòs.