Davant l’existència de lleis amb major protecció com la llei 24/2015 exigim que s’apliqui sempre la normativa més garantista

Barcelona, 11 d’octubre de 2017

Aquest dimarts ha entrat en vigor el nou bo social d’electricitat després de més de 9 mesos de tramitació al Congrés dels Diputats. Un nou bo social que no respon a les necessitats dels milions de persones que sofreixen pobresa energètica en l’Estat espanyol.

En el llarg procés de tramitació es va incorporar una consulta pública en la qual l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) vam participar, així com altres organitzacions i administracions autonòmiques i locals. El resultat ha estat la introducció de petites modificacions, principalment procedimentals que no impliquen canvis substancials, i fan que aquest nou bo social es quedi molt curt, una vegada més.

De les modificacions que plantegem, valorem positivament que no s’hagi limitat la definició de consumidor vulnerable a formar part d’una unitat familiar, tal com vam introduir en les nostres al·legacions. Són també millores respecte al bo social previ la incorporació d’algunes proteccions als consumidors per evitar la tendència de les empreses de passar als clients de mercat regulat a mercat lliure. En qualsevol cas no és una protecció suficient tenint en compte l‘agressivitat amb la qual actuen aquestes empreses que no tenen cap interès en què els consumidors estiguin en mercat regulat, requisit imprescindible per poder accedir als descomptes que planteja el bo. De fet, es detecta automàticament a les famílies que ja no tenen dret, però no succeeix així per poder beneficiar-se d’ell. Es considera un avanç el fet que s’informi expressament als quals es canviïn a mercat lliure que perdran el bo social, però el necessari seria canviar, d’ofici, a aquelles famílies que compleixen els requisits per acollir-se a ell. Com s’informarà a les famílies que tenen aquest dret? Recordem que ara mateix només s’acullen el 40% dels potencials beneficiaris. Enviar una carta al conjunt dels consumidors és, de nou, una proposta de mínims, quan es podria plantejar l’aplicació automàtica (igual que està automatitzada la no-aplicació).

El problema principal és que aquest bo social no es centra a protegir als consumidors vulnerables dels talls de subministrament, sinó que es limita a regular uns descomptes que solament poden oferir les comercialitzadores de referència, però que hauran de pagar totes. Una mesura que evidentment beneficia a l’oligopoli i posa en perill iniciatives com les de petites cooperatives que intenten plantejar alternatives en un mercat elèctric controlat per les cinc grans empreses: Endesa, Gas Natural, Ibredola, EDP y Viesgo

La protecció contra els talls de subministrament és per tant gairebé inexistent: es limita a famílies en una situació econòmica límit (veure barems en taula adjunta), que estiguin sent ateses per serveis socials i sempre que l’administració es faci càrrec prèviament del 50% de la factura per evitar el tall. Una mesura que, de nou, beneficia a l’oligopoli i significa una vegada més el traspàs de fons públics per seguir alimentant els beneficis multimilionaris d’aquestes empreses. No té sentit que aquest nou bo social no s’hagi incorporat el principi de precaució, que recull la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica, pel qual a cap consumidor vulnerable se li pot tallar la llum sense una comprovació prèvia de serveis socials de la seva situació de vulnerabilitat els barems de la qual de renda són més elevats i ajustats a la realitat de les famílies que avui dia sofreixen pobresa energètica.

La llei 24/2015 és, per tant, molt més garantista. L’APE ja va advertir al seu moment que no tenia sentit plantejar un bo social i una “protecció” als talls que pogués variar de Comunitat Autònoma en Comunitat Autònoma. Es va insistir als diferents grups polítics que no es podia cometre la irresponsabilitat d’utilitzar aquest RDL per implementar una protecció que fos només de mínims, deixant a moltíssima gent fora. La proposta de l’APE va ser llavors, i segueix sent ara, equiparar el plantejat al Congrés amb la llei 24/2015 del Parlament de Catalunya, que és de fet la llei més garantista de la Unió Europea a nivell de protecció dels talls de subministrament, no solament d’electricitat, sinó també de gas i aigua.

No podem permetre que l’administració deixi una porta entreoberta perquè les elèctriques deixin de protegir a les famílies vulnerables que sí entren en els barems de la llei 24/2015 però no en els de el nou bo social. Aquesta desprotecció té conseqüències, i és que a més de salvar vides la llei 24/2015 ha tret a la llum un 80% de famílies amb impagaments que mai abans havien acudit a Serveis Socials. Seguir obviant a aquestes famílies és perpetuar la seva situació, quan les podríem estar protegint.

Traslladem la nostra més profunda crítica a una iniciativa que des del primer dia ha pretès “millorar” el bo social existent fins llavors sense solucionar el problema d’arrel: els talls de subministrament. Des de l’APE seguirem treballant perquè la protecció de la llei 24/2015 s’ampliï a la resta de l’Estat espanyol però mentre convisquin les dues normatives, la llei que han d’aplicar tant les empreses com l’administració és la més garantista i per tant pel que fa a la protecció contra els talls de subministrament ha de continuar aplicant-se la llei 24/2015. Des de l’APE estarem vigilants que així sigui i qualsevol incompliment que es produeixi ho denunciarem com hem fet sempre, amb tota la contundència i la raó que ens dóna la protecció dels drets humans com són l’accés als subministraments bàsics.

Ni una família sense aigua, llum i gas!