El Consell de Ministres ha aprovat avui el Reial Decret de reforma del gas, que té com a objectiu lluitar contra la volatilitat dels preus de l’electricitat i impedir en un futur les fortes pujades que vam viure en dies concrets de l’últim hivern, com va ser el cas durant l’onada de fred del passat mes de gener. Bàsicament, la norma obligarà a Gas Natural Fenosa i Endesa, els dos operadors dominants del sector gasista, a actuar com a creadors de mercat dins del Mibgas (mercat on van els grans operadors a comprar i vendre el gas a la península ibèrica), i a disposar de forma pernanent d’ofertes que seran regulades per part del govern, qui fixarà el volum i el preu final del gas. La iniciativa té com a meta principal frenar la volatitilitat del preu de l’electricitat quan la generació d’energia per altres vies, com les renovables, es trobi en nivells baixos i llavors s’hagi de fer servir el gas.

Aquesta mesura, que va ser promesa a principis d’any i que ha trigat més de deu mesos en aprovar-se, segueix sense posar remei als elevats preus de les factures elèctriques en l’àmbit domèstic i les dificultats de moltes famílies per fer front al seu pagament. Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) tenim clar que la iniciativa representa un pedaç més en la regulació del sistema elèctric, que acusa de defectes sistèmics que impedeixen mantenir un preu accessible per a tothom.

Denunciem, en primer lloc, que les persones i famílies acollides al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) es trobin a l’arbitri de la volatilitat del mercat majorista d’electricitat i les seves desproporcionades variacions en moments específics. Recordem en aquest sentit que tots els consumidors vulnerables que disposen del bo social han de tenir contractada forçosament aquesta tarifa i trobem indignant que precisament els més vulnerables siguin els principals afectats d’aquest tipus de dinàmiques mercantilistes.

El dret a l’energia i als subministraments bàsics són necessitats humanes irrenunciables per tenir una vida digna, i per tant, no haurien de ser considerades com a béns de mercat afectats per les lleis de l’oferta i la demanda. Les reformes del sector elèctric promogudes pels diferents governs de l’Estat espanyol, i que anaven dirigides a liberalitzar el sector sota la premissa que tindrien un impacte directe sobre els preus de l’electricitat, han estat un absolut fracàs. I no només això, sinó que han estat responsables de la situació de pobresa energètica que pateix l’11% de la població a l’Estat espanyol.

Així, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el preu de l’electricitat de 2003 a 2015, per al consumidor mig acollit a la tarifa regulada (PVPC), es va encarir un 83,2%, passant de 0,131 €/KWh a 0,240 €/KWh (impostos inclosos). Aquest fet és d’extrema gravetat tenint en compte el context de crisi econòmica experimentat des de 2009 i el fet que els preus es van incrementar acusadament durant aquest període. I és que la baixada de la renta familiar i la pujada de preus dels subministraments bàsics són, conjuntament amb la falta d’eficiència energètica, les principals causes de la pobresa energètica. Una altra dada remarcable és que des del 2013, any de l’última Llei del Sector Elèctric, el preu per al sector domèstic només ha aconseguit estabilitzar-se i no s’han vist les baixades falsament promeses.

Per altra banda, constatem que la mesura impulsada pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital va en la línia d’aturar acusades pujades en el preu de l’electricitat, però no aconseguirà rebaixar les ja de per si elevades factures que han d’afrontar els consumidors. En aquest sentit, segons dades de l’Eurostat, els preus de l’electricitat per a llars domèstiques es troben entre els més alts de la Unió Europea i del conjunt del continent. Concretament, l’Estat espanyol és el tercer país amb l’electricitat més cara de tota Europa, si considerem els preus abans d’impostos, i ocupa la setena posició un cop afegits impostos i peatges (només superats per Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Irlanda o Portugal, països que majoritàriament tenen rentes superiors).

Amb aquestes dades, cal exigir a l’Estat espanyol les actuacions necessàries per tal de rebaixar el preu final en l’àmbit domèstic, ja sigui prenent decisions al sector del mercat majorista, reconsiderant els impostos i peatges que s’inclouen a la factura, o auditant els costos d’un sistema elèctric totalment opac. Cal recordar que el preu de l’energia només representa aproximadament el 37% de l’import total de la factura, restant un 41,14% en concepte de peatges i un 21,38%  en impostos, segons dades de la CNMC.

Un cop més el PP ha tirat endavant una mesura del tot insuficients per a fer front al fenomen de la pobresa energètica i que es suma a la poc ambiciosa reforma del bo social, que deixarà a milers de llars desprotegides en l’època més difícil de l’any. El govern del PP no està aportant solucions reals ni per baixar el preu de factura de la llum ni per protegir a les famílies més vulnerables contra els talls de subministrament, una situació a la que malauradament es veuran abocades moltes d’elles si el govern no es pren seriosament aquesta qüestió.

Des de l’APE continuarem denunciant les injustícies de l’actual mercat elèctric i posant sobre la taula les principals conseqúencies d’aquest model que deixa fora a un 11% de la població. Exigim al govern de l’Estat espanyol que afronti  aquest problema amb valentia i des de l’arrel, i que legisli a favor de les persones i no de l’oligopoli.

Ni set, ni fred, ni foscor!