La pobresa energètica afecta a més d’un 10% de la població a Catalunya. Gràcies a l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 s’han aconseguit parar a Catalunya més de 39.000 talls de subministrament però malauradament encara hi ha companyies de l’oligopoli com Gas Natural, Endesa, Iberdrola, entre altres, que continuen incomplint la llei. No només incomplint el principi de precaució sinó també evitant la signatura dels convenis que les obliga a fer-se càrrec del deute de les famílies que no poden pagar.

Seria de sentit comú el fet que l’administració pública no pogués contractar amb aquelles empreses que violen sistemàticament els drets humans així com lleis aprovades per unanimitat al Parlament de Catalunya. Notícies com les d’avui semble que contradiuen aquest sentit comú. Més enllà d’entrar en arguments jurídics, el que denunciem és la impunitat amb la que actuen aquestes companyies. Qualsevol pas que s’ha fet per defensar a les famílies dels talls de subministrament o que obligaven a les empreses a assumir alguna responsabilitat, aquestes les han portat als tribunals: des del mecanisme de finançament de l’insuficient bo social que requeia sobre les empreses de l’oligopoli, als protocols que va desenvolupar la Generalitat per l’aplicació de la Llei 24/2015, fins el plec de condicions de contractació del subministrament elèctric per l’Ajuntament de Barcelona que pretenia excloure les companyies que incomplien la llei. El que no és de sentit comú és que aquestes companyies continuïn utilitzant la justícia segons convé als seus interessos mentre tenim famílies amenaçades per talls de subministrament i amb deutes que les ofeguen.

Es dona la particularitat, a més, que petites i mitjanes empreses elèctriques sí havien acceptat les condicions del contracte elèctric amb Barcelona. Aquest fet deixa encara més en evidència les empreses de l’oligopoli, que una vegada més no estan disposades a donar resposta a les necessitats de la ciutadania i que per elles els beneficis estan per sobre els drets humans. I també constata la urgència d’avançar vers la remunicipalització del subministrament elèctric. És l’hora de posar sobre la taula la necessitat de treballar altres models de gestió de serveis bàsics que sí tinguin vocació de servei públic i garanteixin la universalització d’aquests drets.