Les entitats socials reclamem mesures efectives a la Taula d'emergència en l'àmbit d'habitatge i la pobresa energètica

Les entitats socials reclamem mesures efectives a la Taula d’emergència en l’àmbit d’habitatge i la pobresa energètica

No podem permetre’ns que sigui un altre espai inoperatiu

Avui es reuneix la Taula d’emergència en l’àmbit d’habitatge i la pobresa energètica que sorgeix del mandat del Parlament de Catalunya de 10 de març de 2016. Les entitats socials convocades a participar a la taula ens vam reunir el passat divendres 10 de juny per acordar demandes concretes en matèria d’habitatge i pobresa energètica que considerem imprescindibles per revertir l’emergència habitacional a casa nostra i per tal d’evitar que un cop més la Taula quedi en un espai inoperatiu i buit de contingut.

Fruit de la reunió mantinguda entre les entitats: Aliança contra la pobresa energètica, Associació Benestar i Desenvolupament, Càritas diocesana de Barcelona, Cooperativa Tarpuna, Coordinadora d’Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Ecoserveis, Fundació Mambré, Fundació Hàbitat3, Observatori DESC, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Taula tercer sector, CCOO i la UGT consensuem que d’aquesta taula han de sorgir els següents compromisos:

En matèria d’habitatge:

Exigir a les entitats financeres: continuar aplicant els preceptes de la llei 24/2015, és a dir, aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les afectades que compleixen els requisits de la Llei 24/2015, condonar el deute a les afectades i cedir els habitatges buits que no estan complint amb la funció social de l’habitatge establert a la Llei 18/2007 a l’Administració Pública per a què aquesta pugui donar resposta a l’emergència habitacional.
A la Generalitat:
- Augmentar la partida pressupostària destinada a polítiques públiques d’habitatge per poder donar resposta a les necessitats actuals.
- Obrir urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer per aquest any i posteriors en forma de convocatòria oberta permanentment, evitant així milers de desnonaments de lloguer de petit tenidors.
- Aplicar les sancions de la Llei 18/2007 als grans tenidors d’habitatge que incompleixen amb la funció social de l’habitatge, amb l’objectiu de mobilitzar els pisos buits.
- Intervenir sobre els immobles en mal estat de conservació, en aplicació de l’article 32 i 40 de la Llei 18/2007 i l’article 4 del Decret 1/2015, per tal que compleixin la seva funció social i eradicar les problemàtiques que generen als municipis.
- Concretar el desplegament del principi de solidaritat urbana recollit a la Llei 18/2007 per tal d’arribar al 15% d’habitatges destinats a polítiques socials, respecte del total d’habitatges del municipi.
Elaborar i fer públics informes periòdics, que aportin dades sobre la població que es troba en exclusió residencial així com l’estat de la situació de l’habitatge a Catalunya.
Desplegar una campanya que informi la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les vies per assegurar-los i la possibilitat de denúncia en cas de vulneració.
Ampliar àrees de demanda residencial forta i acreditada per a que hi hagi més municipis que es puguin beneficiar de les mesures de mobilització de pisos.
Abordar la necessitat de regularitzar les situacions d’ocupació en precari de totes aquelles famílies que s’han vist empeses a aquesta situació, és a dir, aquelles en risc d’exclusió residencial.
Augmentar el pressupost destinat a la XHI (Xarxa d’Habitatges d’Inclusió) i introduir altres criteris per la seva justificació.
Incrementar, potenciar i coordinar el Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials.
Obrir contingents especials d’habitatge públic per a persones i famílies en diferents situacions de vulnerabilitat social (gent gran, joves, vulnerabilitat econòmica, diversitat funcional, problemàtica de salut mental, marginació, etc…)
Als Ajuntaments:
- Adaptar, en cas de no haver-ho fet, els reglaments de totes les Meses d’Emergències municipals incorporant com a requisits d’accés, els criteris d’exclusió residencial de la Llei 24/2015 (art. 5.10), per a totes les persones en risc de patir qualsevol procediment de desnonament.
- Aprovar que es continuïn utilitzant com a barem per al càlcul del preu del lloguer en els reallotjaments els percentatges límit que marca la llei 24/2015 del 10%, 12% i 18% dels ingressos de la unitat familiar (art.5.7),
- Aprovar i calendaritzar la realització d’un cens per detectar tots els habitatges que no estan complint amb la funció social tal i com estipula la Llei 18/2007 per tal de mobilitzar-los cap a habitatge social, sense que l’elaboració d’aquest cens produeixi cap retard en l’aplicació de les sancions que obliga la Llei 18/2007 dels habitatges ja identificats.
- Adoptar el compromís d’anar augmentant el parc social en règim de lloguer per poder proveir d’habitatge als ciutadans del seu municipi que es trobin en situació d’exclusió residencial.
- Realitzar periòdicament recomptes nocturns de carrer per conèixer la situació de les persones sense llar al seu municipi així com elaborar diagnosis sobre la situació d’exclusió residencial del municipi.

En matèria de pobresa energètica:

Exigir a la Generalitat garantir el compliment de l’article 6 de la llei 24/2015 que no ha estat afectat pel recurs del Tribunal Constitucional:
- Signant els convenis perquè les companyies subministradores es comprometin a assumir la seva responsabilitat per donar una solució estructural al problema del deute que ofega a les famílies en risc d’exclusió residencial
- Realitzant inspeccions d’ofici pels incompliments de la Llei 24/2015 per part de les companyies subministradores aplicant les sancions corresponents
- Destinar els fons públics aportats al Fons d’atenció solidària a mesures d’eficiència energètica i rehabilitació d’edificis, adoptant mecanismes de corresponsabilització o acord amb la propietat per tal que les intervencions de millora en habitatges de lloguer puguin derivar tant en rebaixa del preu del lloguer com en protecció front a increments futurs.
- Impulsar, a través del Fons d’atenció solidària, plans d’inserció i requalificació professional per a persones que tenen dificultats d’accés al mercat laboral normalitzat en l’àmbit de l’eficiència energètica i de la rehabilitació d’edificis i habitatges amb l’objectiu de convertir la resposta a aquest problema en una oportunitat per a moltes persones en risc d’exclusió social.
- Incloure en el desenvolupament reglamentari de la llei els protocols de desplegament de la Llei 24/2015 per facilitar l’aplicació de la mateixa en els municipis.
- Revisar els contractes del parc públic d’habitatges per tal d’oferir el preu mínim dels subministraments bàsics oferint tarifes socials i potències adequades.
- Complir la Llei pel que fa a l’empadronament, per a què totes les persones que es troben en situació d’exclusió residencial es puguin empadronar mitjançant l’empadronament sense domicili fix o per altres vies.

Exigir a les companyies subministradores la signatura dels convenis que estableix la Llei 24/2015 pels quals aquestes s’han de comprometre a:
- Condonar el deute acumulat per les famílies per tal de donar a aquestes una segona oportunitat
- Revisar els contractes per tal d’oferir el preu mínim dels subministraments bàsics oferint tarifes socials i potències adequades
- Si tot i així les famílies no poden assumir el cost de les factures dels subministraments bàsics malgrat tenir uns consums ajustats, aplicar un descompte en la factura rebaixant el seu preu fins que el cost sigui assumible per la família, tenint com a referència que la despesa en els subministraments bàsics no pot superar el 10% dels ingressos de la unitat familiar
- Regularitzar el servei de les famílies que viuen en habitatges sense titularitat i/o contracte del servei

Esperem que en aquesta Taula tant la Generalitat com les entitats financeres, els grans tenidors d’habitatge i les empreses subministradores estiguin a l’alçada de les circumstàncies i assumeixin les responsabilitats que els hi pertoquen. Les entitats i moviments socials no podem permetre que aquesta Taula torni a ser un espai inoperatiu i buit de contingut mentre hi ha milers de famílies a Catalunya continuen patint per no tenir garantits drets tan bàsics com l’accés a un habitatge digne i els subministraments d’aigua, llum i gas.

Barcelona, 13 de juny de 2016

Aliança contra la pobresa energètica
Associació Benestar i Desenvolupament
Càritas diocesana de Barcelona
CCOO
Cooperativa Tarpuna
Coordinadora d’Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya
Ecoserveis
Fundació Mambré
Fundació Hàbitat3
Observatori DESC
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UGT

Las entidades sociales reclamamos medidas efectivas en la Tabla de emergencia en el ámbito de vivienda y pobreza energética

No podemos permitirnos que sea otro espacio inoperativo

Hoy se reúne la Mesa de emergencia en el ámbito de vivienda y pobreza energética que surge del mandato del Parlamento de Cataluña de 10 de marzo de 2016. Las entidades sociales convocadas a participar en la mesa nos reunimos el pasado viernes 10 de junio para acordar demandas concretas en materia de vivienda y pobreza energética que consideramos imprescindibles para revertir la emergencia habitacional en Cataluña y para evitar que una vez más la Tabla quede en un espacio inoperativo y vacío de contenido.

Fruto de la reunión mantenida entre las entidades: Alianza contra la pobreza energética, Asociación Bienestar y Desarrollo, Cáritas diocesana de Barcelona, Cooperativa Tarpuna, Coordinadora de Asambleas de trabajadores / as en paro de Cataluña, Ecoserveis, Fundación Mambré, Fundación Hàbitat3, Observatorio DESC, Plataforma de Afectados por la Hipoteca, mesa tercer sector, CCOO y UGT consensuamos que de esta tabla deben surgir los siguientes compromisos:

En materia de vivienda:

Exigir a las entidades financieras: continuar aplicando los preceptos de la Ley 24/2015, es decir, detener los desahucios y ofrecer un alquiler social a las afectadas que cumplen los requisitos de la Ley 24/2015, condonar la deuda a las afectadas y ceder las viviendas vacías que no están cumpliendo con la función social de la vivienda establecido en la Ley 18/2007 a la Administración Pública para que ésta pueda dar respuesta a la emergencia habitacional.
A la Generalitat:
- Aumentar la partida presupuestaria destinada a políticas públicas de vivienda para poder dar respuesta a las necesidades actuales.
- Abrir urgentemente la convocatoria de nuevas ayudas de alquiler para este año y posteriores en forma de convocatoria abierta permanentemente, evitando así miles de desahucios de alquiler de pequeños tenedores.
- Aplicar las sanciones de la Ley 18/2007 a los grandes tenedores de vivienda que incumplen con la función social de la vivienda, con el objetivo de movilizar los pisos vacíos.
- Intervenir sobre los inmuebles en mal estado de conservación, en aplicación del artículo 32 y 40 de la Ley 18/2007 y el artículo 4 del Decreto 1/2015, para que cumplan su función social y erradicar las problemáticas que generan a los municipios.
- Concretar el desarrollo del principio de solidaridad urbana recogido en la Ley 18/2007 para llegar al 15% de viviendas destinadas a políticas sociales, respecto del total de viviendas del municipio.
Elaborar y hacer públicos informes periódicos, que lleven datos sobre la población que se encuentra en exclusión residencial, así como el estado de la situación de la vivienda en Cataluña.
Desplegar una campaña que informe a la ciudadanía de sus derechos en materia de vivienda y pobreza energética, así como las vías para asegurarlos y la posibilidad de denuncia en caso de vulneración.
Ampliar áreas de demanda residencial fuerte y acreditada para que haya más municipios que se puedan beneficiar de las medidas de movilización de pisos.
Abordar la necesidad de regularizar las situaciones de ocupación en precario de todas aquellas familias que se han visto empujadas a esta situación, es decir, aquellas en riesgo de exclusión residencial.
Aumentar el presupuesto destinado a la CHI (Red de Viviendas de Inclusión) e introducir otros criterios para su justificación.
Incrementar, potenciar y coordinar el Fondo de vivienda de alquiler destinado a políticas sociales.
Abrir contingentes especiales de vivienda pública para personas y familias en diferentes situaciones de vulnerabilidad social (personas mayores, jóvenes, vulnerabilidad económica, diversidad funcional, problemática de salud mental, marginación, etc…).
A los ayuntamientos:
- Adaptar, en caso de no haberlo hecho, los reglamentos de todas las Mesas de Emergencias municipales, incorporando como requisitos de acceso, los criterios de exclusión residencial de la Ley 24/2015 (art. 10.5), para todas las personas en riesgo de sufrir cualquier procedimiento de desahucio.
- Aprobar que se sigan utilizando como baremo para el cálculo del precio del alquiler en los realojos los porcentajes límite que marca la Ley 24/2015 del 10%, 12% y 18% de los ingresos de la unidad familiar (art.5.7).
- Aprobar y calendarizar la realización de un censo para detectar todas las viviendas que no están cumpliendo con la función social tal y como estipula la Ley 18/2007 para movilizarlos hacia vivienda social, sin que la elaboración de este censo produzca ningún retraso en la aplicación de las sanciones que obliga la Ley 18/2007 de las viviendas ya identificadas.
- Adoptar el compromiso de ir aumentando el parque social en régimen de alquiler para poder proveer de vivienda a los ciudadanos de su municipio que se encuentren en situación de exclusión residencial.
- Realizar periódicamente recuentos nocturnos de calle para conocer la situación de las personas sin hogar en su municipio, así como elaborar diagnósticos sobre la situación de exclusión residencial del municipio.

En materia de pobreza energética:

Exigir a la Generalidad garantizar el cumplimiento del artículo 6 de la Ley 24/2015 que no ha sido afectado por el recurso del Tribunal Constitucional:
- Firmando los convenios para que las compañías suministradoras se comprometan a asumir su responsabilidad para dar una solución estructural al problema de la deuda que ahoga a las familias en riesgo de exclusión residencial.
- Realizando inspecciones de oficio por los incumplimientos de la Ley 24/2015 por parte de las compañías suministradoras aplicando las sanciones correspondientes.
- Destinar los fondos públicos aportados al Fondo de atención solidaria a medidas de eficiencia energética y rehabilitación de edificios, adoptando mecanismos de corresponsabilización o acuerdo con la propiedad para que las intervenciones de mejora en viviendas de alquiler puedan derivar tanto en rebaja del precio del alquiler como en protección frente a incrementos futuros.
- Impulsar, a través del Fondo de atención solidaria, planes de inserción y recualificación profesional para personas que tienen dificultades de acceso al mercado laboral normalizado en el ámbito de la eficiencia energética y de la rehabilitación de edificios y viviendas, con el objetivo de convertir la respuesta a este problema en una oportunidad para muchas personas en riesgo de exclusión social.
- Incluir en el desarrollo reglamentario de la ley los protocolos de desarrollo de la Ley 24/2015 para facilitar la aplicación de la misma en los municipios.
- Revisar los contratos del parque público de viviendas para ofrecer el precio mínimo de los suministros básicos, ofreciendo tarifas sociales y potencias adecuadas.
- Cumplir la Ley en cuanto al empadronamiento, para que todas las personas que se encuentran en situación de exclusión residencial puedan empadronarse mediante el empadronamiento sin domicilio fijo o por otras vías.

Exigir a las compañías suministradoras la firma de los convenios que establece la Ley 24/2015 por los que estas deben comprometerse a:
- Condonar la deuda acumulada por las familias para dar a éstas una segunda oportunidad.
- Revisar los contratos para ofrecer el precio mínimo de los suministros básicos, ofreciendo tarifas sociales y potencias adecuadas.
- Si aún así las familias no pueden asumir el coste de las facturas de los suministros básicos a pesar de tener unos consumos ajustados, aplicar un descuento en la factura rebajando su precio hasta que el coste sea asumible por la familia, teniendo como referencia que el gasto en los suministros básicos no puede superar el 10% de los ingresos de la unidad familiar.
- Regularizar el servicio de las familias que viven en viviendas sin titularidad y/o contrato del servicio.

Esperamos que en esta Mesa, tanto la Generalitat como las entidades financieras, los grandes tenedores de vivienda y las empresas suministradoras, estén a la altura de las circunstancias y asuman las responsabilidades que les corresponden. Las entidades y movimientos sociales no podemos permitir que esta Mesa vuelva a ser un espacio inoperativo y vacío de contenido mientras hay miles de familias en Cataluña que siguen sufriendo por no tener garantizados derechos tan básicos como el acceso a una vivienda digna y los suministros de agua, luz y gas.

Barcelona, 13 de junio de 2016