L’Aliança contra la Pobresa Energètica surt al carrer per denunciar la falta de mesures efectives de les empreses subministradores i Govern català davant la pobresa energètica

El preu de l’energia a l’Estat espanyol és el 30% més car que la mitjana de la UE, mentre que els beneficis de les companyies són el doble

19 de Novembre – L’Aliança contra la Pobresa Energètica, conjuntament amb diferents PAH’s del estat (Astúries, Camp de Túria, Granada, Lanzarote, Berriozac i Vallecas), ocupen les centrals d’Endesa, Gas Natural i Agbar, entre altres, i realitza una roda de premsa al Parlament per a denunciar la falta de responsabilitat d’aquestes en la problemàtica de la pobresa energètica així com l’absència total de mesures efectives per part de la Generalitat.

A l’abril de 2013, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció que instava al Govern català a promoure, de manera immediata, les mesures necessàries per combatre la pobresa energètica i evitar els talls indiscriminats dels subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat. Des de llavors, un any i mig més tard, podem afirmar que la Generalitat no ha impulsat cap mesura efectiva, només un decret inútil al qual únicament s’hi van acollir 800 persones de les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica a Catalunya.

Per la seva banda, les empreses subministradores no estan assumint cap responsabilitat en la gestió d’uns serveis bàsics d’interès general i giren la cara a una problemàtica que avui en dia afecta a més del 10% de les llars catalanes.

Una violació a la salut i als drets humans

Davant d’aquesta “rentada de mans”, les entitats que formem part de l’Aliança contra la Pobresa Energètica denunciem l’incompliment sistemàtic dels acords de l’Assemblea General de les Nacions Unides – entre d’altres convenis internacionals de drets humans-, on es reconeix el dret de tota persona a un habitatge adequat. D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona a gaudir del dret a un habitatge digne amb accés als serveis bàsics de llum, aigua i gas. Ara bé, la realitat és una altra: la pobresa energètica afecta directament a la salut de les persones: recordem que només el 2012 es van produir a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica. En comparació, la xifra de víctimes en accidents de trànsit a la carretera, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt, se situava el 2012 en 1.129 morts. D’altra banda els sindicats de bombers han alertat que almenys el 70 % de les víctimes mortals del 2014 són atribuïbles directament o indirectament a la pobresa energètica.

Les causes de la pobresa energètica estan directament relacionades amb l’augment dels preus de l’energia i de l’aigua; la reducció de les rendes familiars i una baixa qualitat del parc d’habitatges.

Pel què fa a la primera causa, els preus de l’energia i l’aigua han pujat, des de 2007, més del 60%, i en l’última dècada s’han doblat, situant el cost de l’energia a dia d’avui en un 30% per sobre de la mitjana europea. Un consumidor mitjà ha pagat 360 euros més el 2013 que el 2007. En canvi, només en el període 2007-2011 l’ingrés anual del 10% de la població més pobre va passar de 4.664 euros per persona a 2.685 euros el 2011.

Per contra, l’oligopoli elèctric, plegat d’exministres i presidents, duplica els beneficis de les europees. Les successives pujades de la llum registrades han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC) assegura que entre 2003 i 2011, les grans elèctriques han obtingut una ràtio de benefici sobre vendes set vegades superior al conjunt de les PIME catalanes.

El binomi de l’imparable augment dels preus de l’energia i la caiguda en picat de les rendes familiars ha portat al fet que a l’Estat espanyol s’estiguin produint més de 2 milions de talls de subministrament a l’any per impagament. Només ENDESA i IBERDROLA van tallar la llum a 1 milió de persones el 2013. Per contra, aquest 2014 Endesa ha repartit 14.600 M € en dividends extraordinaris. Per la seva banda, AGBAR admet 150.000 talls d’aigua anuals i en referència al gas cal recordar que la setmana passada s’han pagat 1.350 M € a l’empresa de Florentino Pérez com a compensació per a la paralització i desmantellament del projecte fallit Castor que va provocar més de 4 00 terratrèmols a la costa litoral de Castelló. Pagament que haurà de fer front la ciutadania en la factura del gas durant 30 anys i que podria ascendir a més de 4.700 M € a causa dels interessos bancaris.

Amb l’objectiu de mantenir els beneficis, les companyies subministradores utilitzen la pràctica mafiosa de l’assetjament telefònic, en la que a través de la subcontractació d’una empresa de morositat, es realitzen trucades a altes hores de la matinada per exigir el pagament del seu rebut.

Estem, sense cap dubte, davant una violació sistemàtica dels drets humans, un problema estructural que requereix mesures estructurals urgents. És per això que la ciutadania diu prou i avui en diverses ciutats de l’Estat estem duent a terme accions per denunciar i visualitzar la situació d’augment de la pobresa energètica mentre les administracions miren cap a un altre costat i les empreses subministradores mercantilitzen els drets humans.

Per tant, perquè defensem el dret universal a l’habitatge digne amb accés als serveis bàsics de llum, aigua i gas, i exigim:

  • Que es garanteixi un mínim del serveis a totes aquelles persones i famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Que posi fi als talls indiscriminats i per tant s’apliqui el principi de precaució, pel qual no es podrà realitzar cap tall si no hi ha autorització prèvia de serveis socials.
  • Que el cost dels impagaments siguin assumit per les pròpies companyies subministradores, en cap cas per l’administració pública, perquè això significa la transferència de fons públics a ents privats per alimentar els beneficis d’unes quantes butxaques.
  • Que es realitzi una auditoria pública dels costos del servei i el dèficit tarifari per depurar responsabilitats, reduir costos i condonar el deute il·legítim associada, reduint així la tarifa.
  • Que es publiquin les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 desglossats per municipi i que aquestes siguin trameses a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
  • Que s’informi de les mesures preses per tots els actors socials, tant a les famílies vulnerables com als serveis socials. Per exemple, a través dels rebuts i cartes de notificació de retards en els pagaments.

Ni set ni fred ni foscor! Ni una familia més a les fosques!

Descarrega’t el comunicat

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone

La Alianza contra la Pobreza Energética sale a la calle para denunciar la falta de medidas efectivas de las empresas suministradoras y gobierno catalán ante la pobreza energética

El precio de la energía en el Estado español es el 30% más caro que la media de la UE, mientras que los beneficios de las compañías son el doble

19 de noviembre La Alianza contra la Pobreza Energética, conjuntamente con diferentes PAHs del Estado (Asturias, Camp de Túria, Granada, Lanzarote, Berriozac y Vallecas), ocupan las centrales de Endesa, Gas Natural y Agbar, entre otras, y realiza una rueda de prensa en el Parlament para denunciar la falta de responsabilidad de las mismas en la problemática de la pobreza energética, así como la ausencia total de medidas efectivas por parte de la Generalitat.

En abril de 2013, el Pleno del Parlament de Cataluña aprobó una moción que instaba al gobierno catalán a promover, de manera inmediata, las medidas necesarias para combatir la pobreza energética y evitar los cortes indiscriminados de los suministros a las familias en situación de vulnerabilidad. Desde entonces, un año y medio más tarde, podemos afirmar que la Generalitat no ha impulsado ninguna medida efectiva, sólo un decreto inútil al que únicamente se acogieron 800 personas de las más de 320.000 familias que sufren pobreza energética en Cataluña.

Por su parte, las empresas suministradoras no están asumiendo ninguna responsabilidad en la gestión de unos servicios básicos de interés general y giran la cara a una problemática que hoy en día afecta a más del 10% de los hogares catalanes.

Una violación a la salud y a los derechos humanos

Ante esta “lavado de manos”, las entidades que formamos parte de la Alianza contra la Pobreza Energética denunciamos el incumplimiento sistemático de los acuerdos de la Asamblea General de las Naciones Unidas entre otros convenios internacionales de derechos humanos, donde se reconoce el derecho de toda persona a una vivienda adecuada. De este precepto se desprende el derecho de toda persona a disfrutar del derecho a una vivienda digna con acceso a los servicios básicos de luz, agua y gas. Ahora bien, la realidad es otra: la pobreza energética afecta directamente a la salud de las personas. Recordemos que sólo en 2012 se produjeron en el Estado español entre 2.400 y 9.600 muertes prematuras vinculadas a esta problemática. En comparación, la cifra de víctimas en accidentes de tráfico en la carretera, una problemática mucho más reconocida por las administraciones y la sociedad en su conjunto, se situaba en 2012 en 1.129 muertes. Por otra parte los sindicatos de bomberos han alertado de que al menos el 70% de las víctimas mortales de 2014 son atribuibles directa o indirectamente a la pobreza energética.

Las causas de la pobreza energética están directamente relacionadas con el aumento de los precios de la energía y del agua, la reducción de las rentas familiares y una baja calidad del parque de viviendas.

En cuanto a la primera causa, los precios de la energía y el agua han subido, desde 2007, más del 60%, y en la última década se han doblado, situándose el coste de la energía a día de hoy en un 30% por encima de la media europea. Un consumidor medio ha pagado 360 euros más en 2013 que en 2007. En cambio, sólo en el período 2007-2011 el ingreso anual del 10% de la población más pobre pasó de 4.664 euros por persona a 2.685 euros en 2011.

Por el contrario, el oligopolio eléctrico, plagado de exministros y presidentes, duplica los beneficios de las europeas. Las sucesivas subidas de la luz registradas han permitido ingresar 21.600 millones adicionales a las compañías eléctricas desde que comenzó la crisis económica. La patronal de la pequeña y mediana empresa de Cataluña (PIMEC) asegura que entre 2003 y 2011, las grandes eléctricas han obtenido un ratio de beneficio sobre ventas siete veces superior al conjunto de las PYME catalanas.

El binomio del imparable aumento de los precios de la energía y la caída en picado de las rentas familiares ha llevado a que en el Estado español se estén produciendo más de 2 millones de cortes de suministro al año por impago. Sólo Endesa e Iberdrola cortaron la luz a 1 millón de personas en 2013. Por el contrario, este 2014 Endesa ha repartido 14.600 M € en dividendos extraordinarios. Por su parte, Agbar admite 150.000 cortes de agua anuales y en referencia al gas hay que recordar que la semana pasada se han pagado 1.350 M € a la empresa de Florentino Pérez como compensación por la paralización y desmantelamiento del proyecto fallido Castor que provocó más de 400 terremotos en la costa litoral de Castellón. Pago que tendrá que afrontar la ciudadanía en la factura del gas durante 30 años y que podría ascender a más de 4.700 M € debido a los intereses bancarios.

Con el objetivo de mantener los beneficios, las compañías suministradoras utilizan la práctica mafiosa del acoso telefónico, en la que a través de la subcontratación de una empresa de morosidad, se realizan llamadas a altas horas de la madrugada para exigir el pago de su recibo.

Estamos, sin duda, ante una violación sistemática de los derechos humanos, un problema estructural que requiere medidas estructurales urgentes. Es por ello que la ciudadanía dice basta y hoy en varias ciudades del Estado estamos llevando a cabo acciones para denunciar y visualizar la situación de aumento de la pobreza energética mientras las administraciones miran hacia otro lado y las empresas suministradoras mercantilizan los derechos humanos.

Por lo tanto, porque defendemos el derecho universal a la vivienda digna con acceso a los servicios básicos de luz, agua y gas, exigimos:

  • Que se garantice un mínimo de los servicios a todas aquellas personas y familias que se encuentren en una situación de vulnerabilidad.
  • Que se ponga fin a los cortes indiscriminados y por tanto se aplique el principio de precaución, por lo que no se podrá realizar ningún corte si no hay autorización previa de servicios sociales.
  • Que los costes de los impagos sean asumidos por las propias compañías suministradoras, en ningún caso por la administración pública, porque eso significa la transferencia de fondos públicos a entes privados para alimentar los beneficios de unos cuantos bolsillos.
  • Que se realice una auditoría pública de los costes del servicio y el déficit tarifario para depurar responsabilidades, reducir costes y condonar la deuda ilegítima asociada, reduciendo así la tarifa.
  • Que se publiquen los datos de todos los cortes que se han producido desde 2005 desglosados ​​por municipio y que estos sean remitidos al Instituto de Estadística de Cataluña (IDESCAT).
  • Que se informe de las medidas tomadas por todos los actores sociales, tanto a las familias vulnerables como a los servicios sociales. Por ejemplo, a través de los recibos y cartas de notificación de retrasos en los pagos.

¡Ni sed ni frío ni oscuridad! ¡Ni una familia más a oscuras!

2014/11/19 - Comunicado
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone